25km / Desnivell+1000m
/ 6,5h
Sortim d’Albanyà amb molta energia i ganes d’arribar, però
després dels +1000m de pujada ja em notava el cansament. Tot i això hem continuat
caminant i la veritat és que ha valgut la pena perquè hem anat per un camí súper
maco fins a Maçanet de Cabrenys. Sort que hi havia molta ombra
i això va perfecte aquests dies. Per cert, el que em fa més il.lusió cada dia,
és quan veus la furgo al final del camí i sents la olor del dinar que està
sempre a punt.
A la tarda el tema ha estat diferent. Hem fet l’enllaç
d’asfalt fins a La Vajol en cotxe i hem començat a caminar per una pista cap a
l’ermita de Santa Eugènia d’Agullana i després fins a La Jonquera. El paisatge
ha canviat completament. Tot molt sec i cremat del fort incendi que hi va haver
fa uns anys. Sort de les alzines sureres que han pogut brotar i comencen a
donar-hi un toc verdós. A més la calor comença a ser inaguantable, però les
ganes d’arribar ens mantenen les forces. Sobretot quan en un revolt del camí hem vist a l'horitzó el Mar Mediterrani.
Felicitats Pau i Equip,ultim esforç, força i cames x demà,grcies x haver gaudit i haver.nos fet gaudir del Pirineus, crec que pocs metres abans d'acabar el GR11 et creueras el GR92.... tu mateix .... ens veiem família, BON DESICH
ResponEliminaFelicitats Pau i Equip,ultim esforç, força i cames x demà,grcies x haver gaudit i haver.nos fet gaudir del Pirineus, crec que pocs metres abans d'acabar el GR11 et creueras el GR92.... tu mateix .... ens veiem família, BON DESICH
ResponElimina