Etapa 30 i última: Vilamaniscle-Port de la Selva-Cap de Creus. Moltes gràcies a tots. Sóc molt feliç!

30km  /  Desnivell+500m  /  8h

Com de costum ens hem aixecat a les 5 del matí per fer la primera part de l'etapa. Hem caminat de Vilamaniscle fins a Port de la Selva, on per fi he pogut tocar l'aigua. 

M'he banyat a la platja. Quina sensació!

Després hem anat a casa dels meus tiets a dinar i a fer una súper migdiada perquè a la tarda me n'esperava una de grossa!!!

Hem tornat a Port de la Selva cap a les 4h i allà ha començat la FESTA. Ens hem trobat amb tots els meus cosins, tiets, avis i amics que han pogut venir a acompanyar-me en aquest final. Ha estat un moment emocionant... érem 60 persones! Més de la meitat hem començat a caminar direcció al Cap de Creus i la resta ens esperarien a dalt. La ruta ha sigut molt dura degut a la calor, però també molt divertida perquè he pogut xerrar i gaudir de l'últim tram de la meva aventura amb els amics.

Al far, m'he trobat una sorpresa enorme que no m'esperava. Grans pancartes i tothom cridant i animant-nos a mi i al meu pare fins al punt final del PIRInens. M'ha fet moltíssima il·lusió!

Després d'unes quantes fotos de record hem fet un berenar per tothom i hem menjat un pastís boníssim que ha fet l'àvia. 

Moltíssimes gracies a tots per haver vingut i d'haver-me animat i donat suport durant tot aquest repte.

Sóc molt feliç!





  

 

Etapa 29: La Jonquera-Vilamaniscle. Camí entre vinyes que ens porta directe al mar

25Km  /  Desnivell+650m  /  6,5h

Ens aixequem a les 5 per anar a buscar el meu tiet Lluís i començar a caminar de bon mati, abans no surti el sol. La ruta d'avui l'ha planificat en Lluís perquè ell s'ha recorregut tot l'Empordà en BTT i ens ha buscat una via directa a Vilamaniscle.

Tota l'estona hem anat entre camps de vinyes i alguns moments amb vistes al mar. Hem passat per pobles com Cantallops, Espolla i Rabós. Hem anat a bon ritme i hem acabat més aviat que els altres dies, per això ens hem pogut relaxar i banyar a casa els meus avis. 

Estic súper content per demà! J

                                                       

Etapa 28: Albanyà-Maçanet de Cabrenys-La Jonquera. Ja hem vist el Mediterrani, comença el compte enrere!

25km  /  Desnivell+1000m  /  6,5h

Sortim d’Albanyà amb molta energia i ganes d’arribar, però després dels +1000m de pujada ja em notava el cansament. Tot i això hem continuat caminant i la veritat és que ha valgut la pena perquè hem anat per un camí súper maco fins a Maçanet de Cabrenys. Sort que hi havia molta ombra i això va perfecte aquests dies. Per cert, el que em fa més il.lusió cada dia, és quan veus la furgo al final del camí i sents la olor del dinar que està sempre a punt.

A la tarda el tema ha estat diferent. Hem fet l’enllaç d’asfalt fins a La Vajol en cotxe i hem començat a caminar per una pista cap a l’ermita de Santa Eugènia d’Agullana i després fins a La Jonquera. El paisatge ha canviat completament. Tot molt sec i cremat del fort incendi que hi va haver fa uns anys. Sort de les alzines sureres que han pogut brotar i comencen a donar-hi un toc verdós. A més la calor comença a ser inaguantable, però les ganes d’arribar ens mantenen les forces. Sobretot quan en un revolt del camí hem vist a l'horitzó el Mar Mediterrani. 

   

 

Etapa 27: Beget-St.Aniol d’Aguja-Albanyà. Etapa marató d’autèntica Garrotxa.

30km  /  Desnivell+2200m !!!  /  10h

Comencem a caminar des de Beget cap a Talaixà a molt bon ritme, per l’ombra i per un camí molt xulo que ens ha portat fins a St. Aniol d’Aguja, on hem esmorzat. La veritat és que el camí i el paisatge és molt bonic, d’autèntica Garrotxa i molt solitària. No hem trobat a ningú.

Fins aquí molt bé, però ja portàvem +1100m de desnivell a les cames i quan hem començat a pujar el Coll del Bassegoda... he vist que seria una ruta súper dura. El pare ja em va avisar ahir! Mai havia fet en un sol dia +2200m de desnivell.

Avui sí que m’han sentit a dir: “Estic cansat!”. A més els temps que marcaven els rètols estaven equivocats i cada cop que en veies un, et baixava la moral. Per sort, hem arribat a dalt i hem començat a baixar per una pista d’asfalt cap a Albanyà fins que hem vist la furgo de la mare que ens portava el dinar. 

Però no patiu, a la tarda hem anat a banyar a unes gorges de la riera d'Albanyà i això m’ha acabat de refer.

Estic a punt per demà! Comença el compte enrere.

          

                         

Etapa 26: Ribes de Freser-Camprodon-Beget. Arribem a la Garrotxa!

26km  /  Desnivell+700m  /  8,5h

L'Anna ens ha portat a Pardines per estalviar-nos l'enllaç d'asfalt. Aquí comencem a pujar cap a la Collada Verda, molt verda. Camins molt bonics on hem trobat voltors a prop d'una vaca morta. Quina pudor!

Hem anat seguint per corriols vora del riu fins a La Roca, Llanars i Camprodon. Aquí hem dinat i a la tarda hem agafat de nou el GR11 amb la mare fins a Beget, un poble molt autèntic i encantador de l'Alta Garrotxa. 

Ens hem trobat uns amics de Figueres, la Victòria, en Joan i en Damià, i hem anat a banyar-nos a la riera.