Aquest matí m'ha costat molt aixecar-me. No se perquè però tenia molta son. Però mica en mica m'he anat activant i hem fet una bona etapa amb el pare fins a Estaon, a la Vall de Cardós. Ens hem creuat amb molts francesos i amb un conegut del pare que està fent un tram de travessa en sentit contrari al nostre.
Després de dinar en família a Estaon, a la tarda hem seguit caminant amb en Martí i la mare fins a Lleret. La pujada cap al Coll de Jou passant per les Bordes de Nibrós és molt xula. Sembla un camí de llegendes que et trasllada uns quants segles enrera.
Però ens ha atrapat un ruixat de tarda espectacular. Ens hem aixoplugat un moment en una borda abandonada per menjar una miqueta i hem continuat. Passat el coll ens hem divertit molt perquè hem baixat corrent per un camí de sorra que et frenava com una tartera.
Ei Pau, encara camines ? Jo encara al sofà de casa veient reportatges de natura per la tele, aire acondicionar, refresc, canvi de postura, enfi una feinada. Veig que en Martí t ha portat la tempesta, així es l amor entre germans. Molta força per les properes etapes i res de parar de compres a Andorra família !! Salut i cames, DESICH
ResponEliminaEi Pau, encara camines ? Jo encara al sofà de casa veient reportatges de natura per la tele, aire acondicionar, refresc, canvi de postura, enfi una feinada. Veig que en Martí t ha portat la tempesta, així es l amor entre germans. Molta força per les properes etapes i res de parar de compres a Andorra família !! Salut i cames, DESICH
ResponElimina