Etapa 25: La Molina-Dòrria-Planoles: Els camins de les serps

22km  /  Desnivell+1000m  /  6h

Sortim de La Molina comencem amb 2h de pujada fins a la Creu de Maians on tornem a agafar el GR11. Hem passat entre mig de molt bestiar.

Seguim cap a Dòrria i a Planoles. El camí està molt deixat, ple de romagueres, llistó alt, ortigues i... moltes SERPS, no pas petites!  Quina angúnia, gairebé no veies on trepitjaves.

A Planoles hem agafat el tren fins a Ribes de Freser perquè el camí era impossible. Allà hem caminat fins a Ribesaltes a casa d'uns amics, l'Anna i l'Albert que ens han rebut molt bé. És un lloc molt bonic, amb bones vistes a la Vall de Ribes i amb el Taga que ens vigila.

                                                       

Etapa 24: Malniu- Puigcerdà-La Molina. Cada dia, pas a pas... fent camí. Gràcies per ser-hi!

35km  /  Desnivell+600m  /  6h

M'ha costat molt aixecar-me, però sabia que avui seria un dia especial, i això m'ha donat forces.

Hem començat a caminar amb el pare i el meu tiet Lluís. El perfil de la majoria de rutes comença en pujada, però avui no. Les tres primeres hores han estat de baixada, per Guils i Fontanera fins a Puigcerdà. Hem perdut les marques del GR11, però aquesta zona ens la coneixem bé i ens hem sabut orientar. Al cap d'una hora hem tornat a trobar les marques. 

Bones vistes de la Plana de la Cerdanya de bon matí, amb els cavalls i les vaques pasturant per prats molt grans i ben verds.

He dit que seria un dia especial perquè a Puigcerdà ens esperaven la família Company i la família Àlvarez per acompanyar-nos en un tram de la ruta. He xerrat, cantat i rigut molt amb els meus amics. Gràcies per venir, cracks! J A més, els seus gossos m'han estirat un tros i així no m'he cansat tant perquè avui hem tornat a fer ruta llarga, uns 35 km.

De Puigcerdà a La Molina, passant per Alp, hem seguit un camí vora del riu que sovint faig els estius en bicicleta.

A la tarda hem jugat a l'estació d'esquí de La Molina.

                                                       Ei, només em falten 200km !!!

   

                                                              

                                

                               

Etapa 23: Encamp-Refugi de l'Illa-Refugi de Malniu: D'Andorra a La Cerdanya amb els meus tiets.

30km  /  Desnivell+2200m  /  9h

Hem començat a Andorra molt aviat al mati, i hem acabat a les 5 de la tarda a Malniu, a La Cerdanya. Ha estat una etapa llarga i dura, però acompanyat del meu tiet Lluís.

La Vall de Madriu és molt bonica, vas pujant al costat del riu i al final de la vall hi ha estanys. Trobem uns quants refugis, fins que arribem al Refugi de l'Illa que estan fent nou.

Al cap d'un moment ha començat a ploure, ens hem hagut d'abrigar, però hem continuat.

Passat el Coll de Vallcivera deixem ja Andorra i entrem a La Cerdanya. Aquí hem trobat un home que anava amb un cavall que portava sal per les vaques, i me l'ha deixat portar una mica. Al fons de la vall hi ha el refugi de la Cabana dels Esparvers. Jo no hi dormiria!

Hem pujat el segon coll, la Portella d'Engorgs, amb molt de vent i molta fred. Al cap de molta estona hem arribat al cim, just a sobre el Circ dels Engorgs. Ens pensàvem que ja estàvem però encara faltava molt. Hem passat també pel refugi Folch i Girona, que està fet una porqueria. Quina llàstima després d'haver vist els d'Andorra!

Finalment hem arribat a Malniu, on ens esperava la meva tia "bona". La sorpresa ha estat la lassanya que m'ha preparat per sopar, en la que també hi ha participat l'àvia. Boníssima!

 

             

Etapa 22: Àreu-La Massana. Canvi de plans, anem a Andorra per la Vall de Tor i no per Baiau

25km  /  Desnivell+1200m  /  7h

Ahir previsió de fortes tempestes, però en Joan ja tenia un pla B i l'hem fet. Hem hagut de renunciar a la ruta del GR11 pel Refugi de Baiau perquè és a molta alçada, amb trams de neu, zones de grimpada i molt complicada de fer amb tempesta.

Ens aixequem mentalitzats sabent que plouria, però volíem avançar ruta. Decidim anar en cotxe fins a Norís (enllaç d'asfalt) i comencem a caminar per la Vall de Tor.  Per sort ha començat a ploure quan passàvem pel costat d'un refugi molt bonic i ens hi hem aturat. La gràcia és que no estàvem sols, hi havia 10 persones més i hem xerrat molt. Al cap d'una hora, quan semblava que la pluja parava i estàvem a punt per continuar... ha caigut una pedregada espectacular. Sort que no érem a Baiau!

Quan el cel s'ha calmat, abans d'arribar al Coll de Cabús, hem trobat un noi que pujava amb una roda elèctrica i estava fent un documental. Ens ha demanat si volíem sortir-hi i ens ha gravat amb un dron molt gran. 

La ruta per la Vall de Tor ens ha agradat molt més del que ens pensàvem.

Fins aquí guai, però ens esperaven 10 km de pista asfaltada que ens ha deixat els peus destrossats. Hem intentat fer autostop per acabar de baixar fins a La Massana (Andorra), però ningú no ens ha agafat. Hem decidit fer l'últim tram de descens amb el telecabina perquè ja no podíem més amb la carretera.

                                          

                               

                           

Etapa 21: Lleret-Àreu. Quina nit!

17km  /  Desnivell+1900m  /  5h

La nit ha sigut desastrosa, perquè tenia mal de panxa i a mitja nit m'he despertat. Em pensava que hauríem de marxar cap a casa, però hem fet una cura de son. Amb 11 hores de dormir m’he curat i seguim caminant.

Hem començat tard, però la previsió de temps era bona. Sortim per darrera al càmping fent un camí per trobar el GR11. En el primer poble que hem trobat, Boldís Jussà, ens hem perdut i hem hagut de preguntar a una senyora perquè ens digues on era el camí.

El coll de Tudela era molt alt i no s’acabava mai, però a dalt les vistes de la Vall Ferrera eren precioses.

A la baixada hem trobat uns nois i una noia que participaven en un raid de btt. Anaven tant lents que nosaltres a peu els guanyàvem.

Com ja fa dies que passa, alguns rètols que senyalen el GR11 estan equivocats, però no n’hem fet cas i al final hem arribat a Àreu tal com estava previst.

A la tarda una mica de slak-line amb en Martí i després al llit un altre cop: “El cicle del PIRInens”.

             

Etapa 20: La Guingueta d'Àneu-Estaon-Lleret. Avui sí que ens ha atrapat un bon ruixat de tarda!

21km  /  Desnivell+1800  /  8h

Aquest matí m'ha costat molt aixecar-me. No se perquè però tenia molta son. Però mica en mica m'he anat activant i hem fet una bona etapa amb el pare fins a Estaon, a la Vall de Cardós. Ens hem creuat amb molts francesos i amb un conegut del pare que està fent un tram de travessa en sentit contrari al nostre.

Després de dinar en família a Estaon, a la tarda hem seguit caminant amb en Martí i la mare fins a Lleret. La pujada cap al Coll de Jou passant per les Bordes de Nibrós és molt xula. Sembla un camí de llegendes que et trasllada uns quants segles enrera.

Però ens ha atrapat un ruixat de tarda espectacular. Ens hem aixoplugat un moment en una borda abandonada per menjar una miqueta i hem continuat. Passat el coll ens hem divertit molt perquè hem baixat corrent per un camí de sorra que et frenava com una tartera.

  

 

    

                           

Etapa 19: Colomers-Sant Maurici-Guingueta d’Àneu. Res millor que una bona companyia: en Martí i la família Planas!

20km  / Desnivell+500m   / 6h

Al Refugi de Colomers hem dormit i menjat molt bé. Després d’un bon esmorzar, hem marxat pensant que tindríem molta calor, però hem tingut la sort de que el Port de Ratera ens ha fet ombra durant tota l’ascensió. Quan baixàvem ens hem aturat a parlar amb uns arqueòlegs de la UAB que estaven excavant prop de l’Estany de Sant Maurici i ens han ensenyat el que han trobat, també ens han dit que tenen un blog “Arqueologia de muntanya“.

Hem compartit un tros de l'etapa amb uns nens danesos que fa dies que estan caminant pel Pirineu

Al final hem decidit fer en cotxe un tram d’enllaç del GR11 que passa per carretera d’asfalt entre Espot i el poble de Jou, després hem continuat caminant pel sender fins a la Guingueta d’Àneu.

Però el més especial i emocionant del dia ha estat... que han vingut en Martí i la família Planas! Amb ells hem acabat l’etapa i ens hem anat a banyar al pantà.

M’han explicat moltes coses i m’he adonat que fa uns dies que visc en un món diferent, perquè no sabia que existia el “Pokemon Go”!!! :-)